Introducció a l'skateboarding

Introducció a l’skateboarding: elements bàsics d’una taula de skate.
Abans d’endinsar-se en el tema del skate, cal tenir una mica de coneixement sobre les seves parts bàsiques per tal de comprendre millor com funciona i l’evolució que ha patit des dels anys 50 fins ara. Si observem la fotografia, veurem que cada part ve senyalitzada amb un número.

El número 1 s’anomena “taula” o “fusta”, i és el principal element del skate i la seva funció bàsica és suportar el pes de la persona que hi va a sobre. Les característiques duna taula de skate són variades y confereixen diferències en l’ estabilitat, la maniobrabilitat y l’agilitat.

El número 2 és conegut tant en català com en castellà com “lija”. La seva superfície rugosa i aspre fa que la taula no se’n vagi de sota els peus de la persona quan es fa un salt i així permet una força d’adhesió perfecta per a l’skate. Un inconvenient que té la lija és que fa malbé les sabates en poc temps si se’n fa un ús diari.

El número 3 són els “eixos” i és el principal mecanisme de gir i maniobres que posseeix l’skate. Estan fets de aliatges de metalls, com per exemple el titani, ja que també és una part de l’skate que suporta el pes de la persona i té la necessitat d’ésser robust i resistent per tal de que no hi hagi problemes amb el gir.

El número 4 són les rodes i com tots ja sabreu és la part de l’skate que permet que es pugui rodar per sobre d’una superfície. Més endavant ja comentarem els canvis que hi ha hagut fins a arribar a aquest tipus de rodes i el seu material.

El número 5 és conegut com a “coixinets”. Es col·loquen entre la roda i el eix per tal que es produeixi un lliscament entre aquests i així es pugui moure l’skate.

El número 6 són els cargols i la seva funció principal és la de subjectar la taula als eixos.

Amb aquests coneixements ja es pot dir que es té una base mínima per a conèixer més a fons com funciona un skate i així poder comprendre coses més complexes sobre aquest tema i apreciar l’evolució que a sofert aquest objecte per arribar fins a on està ara.


Carlos Santiveri

ELEMENTS BÀSICS DE LES TAULES DE SURF

INTRODUCCIÓ A LES TAULES DE SURF


Com ja haureu llegit a la presentació, un dels temes que es tractaran en aquest bloc són les taules de surf, ampliant temari en els materials, però primer de tot hem de tenir unes bases en els elements que les caracteritzen per a saber comprendre l’evolució que han patit i els motius. També farem una petita ullada als diferents tipus de taules que trobem, i les característiques anatòmiques ja que aquestes poden aportar molt diverses sensacions al ser surfejades.

MESURES D’UNA TAULA DE SURF I ALTRES FACTORS

Les mesures d’una taula de surf es basen en la seva longitud, l’amplada i el gruix d’aquesta. Les mesures internacionalment usades són les polsades i els peus. Així, una taula de 7’3” fa set peus i tres polsades. Sabent que un peu = 30,48 cm i una polsada = 2,54 cm, la taula mesura 221 cm. El mateix passa amb l’amplada i el gruix. Què ens aporta llavors que una taula sigui més o menys ample etc? Doncs bé, l’amplada ens ajudarà a tenir una major estabilitat sobre l’onada, al igual que la longitud d’aquesta. Un punt a favor és que la remada serà més afectiva ja que tenim una flotabilitat força considerable. El mateix passarà amb el gruix. Per tant, en un principi, si el surfista busca surfejar amb moviment lents i elegants seguint a la perfecció la paret de l’onada haurà d’utilitzar una taula sobretot d’una amplada i gruix considerables. Que sigui més llarga o curta dependrà de l’angle dels girs que es pretenguin fer. Per altra banda, una taula de poc gruix i amplada serà utilitzada per un surfing més radical, sota el meu parè força menys atractiu.

Juntament amb les mesures també trobem el que anomenem rocker, que correspon a la curvatura que pateix la taula des de la cua (tail) a la punta (nose). La funció del rocker és, una vegada més, aportar sensacions diferents a la vegada que, quan més curvatura, millor girarà la taula però amb més lentitud degut a la resistència que la curvatura fa sobre l’aigua, i viceversa. Així, en onades molt potents ens interessa un rocker pronunciat per poder controlar més el gir i en onades petites un rocker menys gran per tal d’aconseguir una major velocitat.

En una propera publicació acabarem de revisar l’anatomia de les taules amb les seves funcions per tal de més tard endinsar-nos en materials i evolució d’aquests.




Xavier Oñate Dellà.