Introducció a l'skateboarding

Introducció a l’skateboarding: elements bàsics d’una taula de skate.
Abans d’endinsar-se en el tema del skate, cal tenir una mica de coneixement sobre les seves parts bàsiques per tal de comprendre millor com funciona i l’evolució que ha patit des dels anys 50 fins ara. Si observem la fotografia, veurem que cada part ve senyalitzada amb un número.

El número 1 s’anomena “taula” o “fusta”, i és el principal element del skate i la seva funció bàsica és suportar el pes de la persona que hi va a sobre. Les característiques duna taula de skate són variades y confereixen diferències en l’ estabilitat, la maniobrabilitat y l’agilitat.

El número 2 és conegut tant en català com en castellà com “lija”. La seva superfície rugosa i aspre fa que la taula no se’n vagi de sota els peus de la persona quan es fa un salt i així permet una força d’adhesió perfecta per a l’skate. Un inconvenient que té la lija és que fa malbé les sabates en poc temps si se’n fa un ús diari.

El número 3 són els “eixos” i és el principal mecanisme de gir i maniobres que posseeix l’skate. Estan fets de aliatges de metalls, com per exemple el titani, ja que també és una part de l’skate que suporta el pes de la persona i té la necessitat d’ésser robust i resistent per tal de que no hi hagi problemes amb el gir.

El número 4 són les rodes i com tots ja sabreu és la part de l’skate que permet que es pugui rodar per sobre d’una superfície. Més endavant ja comentarem els canvis que hi ha hagut fins a arribar a aquest tipus de rodes i el seu material.

El número 5 és conegut com a “coixinets”. Es col·loquen entre la roda i el eix per tal que es produeixi un lliscament entre aquests i així es pugui moure l’skate.

El número 6 són els cargols i la seva funció principal és la de subjectar la taula als eixos.

Amb aquests coneixements ja es pot dir que es té una base mínima per a conèixer més a fons com funciona un skate i així poder comprendre coses més complexes sobre aquest tema i apreciar l’evolució que a sofert aquest objecte per arribar fins a on està ara.


Carlos Santiveri