Elecció del tema

El grup que forma aquest treball som en Jordi, en Carlos, en Pau i en Xavier, tots alumnes de primer de batxillerat F.

El tema que tractem, el dels "materials slides", l'hem triat bàsicament per dos motius. El primer és l'interès que compartim per aquest tipus d'esports. El segon és la curiositat que tenim per veure l'evolució d'aquests materials al llarg de la història.El fet de ser un tema que ens agrada força fa que hi estiguem ficats i no ens fagi res treballar-hi; esperem entre tots treure un bon treball i fer que la resta de grups s'interessin per aquest tema.

A nivell personal:
En Jordi té ganes de conèixer aquest món i saber de què va tot això. Mai ha estat un expert, però sempre he tingut curiositat per saber-ne. I com que els meus companys practiquen algun d'aquests esports m'agradaria ampliar els meus coneixements.

En Pau considera que és important a l'hora d'escollir un tema, compartir motius i aficions per treballar amb interès i ganes. Crec que el tema ens va a la mida ja que complim aquest requisit (En Pau practica l'snowboard).

En Xavier opina que és molt interessant treballar sobre una afició que un té i d'aquesta manera aprofunditzar sobre temes que agraden, fent així el treball més agradable i podent fer d'aquesta experiència un aprenentatge (En Xavier practica el longboard i el bodyboard).

En Carlos considera que sobre aquest tema es podria treure molta informació interessant, ja que des dels inicis dels anys setanta, que va ser quan es van començar a popularitzar aquests esports, hi ha hagut una important evolució en aquest sector fins a arribar a un punt de perfeccionament que crec que caldria esmentar. A més a més, practico tres d'aquests esports (skate, snowboard i longboard) i es podria dir que tinc un coneixement desenvolupat sobre aquest tema i m'agradaria compartir-lo amb la gent.

dimecres, 5 de maig del 2010

CONTINUACIÓ ANATOMIA TAULES DE SURF


Com ja vam dir, en aquesta entrada treballarem la resta d’aspectes anatòmics de les taules de surf, centrant-nos en el que la majoria de surfistes li donen molta importància: el tail. Aquest que correspon a la cua de la taula, permet surfejar d’una manera directa un tipus d’onades o altres, sent alguns de major polivalència que altres.

Quadrada: Aquest tipus de tail ofereix bona maniobrabilitat, però és poc estable. Es sol utilitzar en onades de poc tamany.

Squash: Es como la cola quadrada però una mica més rodona, amb el que aconseguim major estabilitat a l’onada. Es la més estàndard.

Rodona: Cua en forma de semicercle que ofereix una bona adherència a l’ona. S’ usa per ones mitjanes i grans.

Fish: Aquesta forma de cua ofereix bona maniobrabilitat i adherència en ones petites i amb poca força.

Pintail: Cua en forma de bec, amb la que s’aconsegueix una bona adherència a l’ona però poca maniobrabilitat. Usada exclusivament en ones grans.

Característiques de les taules de longboard: materials




Aquí us expliquem com són aquest tipus de taules que permeten realitzar tot tipus d’acrobàcies i que “surfegen” l’asfalt. Com ja hem dit abans, primer volem introduir com són aquest tipus de taules per així després comprendre millor el perquè dels canvis en els materials i la seva evolució.
Els longboards són taules d’skate però més llargues i alguns cops més amples, a més de la diferència de forma que tenen. Perquè sigui considerat longboard ha de mesurar més o menys unes 35” a 56” aproximadament . Cal dir que aquestes mesures varien depenent dels materials usats per la seva fabricació, de la forma de la taula i de l’ús que li vulguem donar.
El material bàsic per aquests tipus de taules és la fusta, encara que últimament el bambú està prenent un paper important. Ara ens dedicarem a tractar la fusta.
De la fusta en podem obtenir dos rendiments: si li donem a la taula una certa concavitat i una mida considerable, podem aconseguir una taula que ens doni certa flexibilitat com a característica que fa més agradable el “carving” (Impulsar-se sense prendre contacte directe amb el terra, bombejant la taula). Per altra banda, si les taules tenen un laminat que en conjunt és més gruixut i ja no tenen concavitat (ja no tenen “flex”), aconseguirem una taula amb un punt de gravetat més baix i, com a conseqüència, una major estabilitat que ens facilitarà els “downhills” (Llargs descensos per carretera de gran pendent.)

dimarts, 4 de maig del 2010

Taules de snowboard







S'entén per planxa de neu (en anglès, snowboard) una planxa utilitzada per a practicar el descens sobre la neu (surf de neu) amb la peculiaritat que els dos peus van subjectats a la mateixa fusta i de manera lateral.
La majoria de les taules de snowboards estan construïdes amb un nucli de fusta laminat amb fibra de vidre. La part davantera de la taula (el "nose") està corbat cap amunt per a facilitar la superació de tot tipus d'obstacles a la neu. La part posterior de la taula (el "tail") pot des estar igual de corbada que la davantera fins a ser pràcticament plana depenent principalment del temps que vagi a anar algú amb el tail davant (anar a "switch"). La base de la taula (la part del surf de neu que toca la neu) està coberta amb un plàstic conegut com P-tex, tractat perquè absorbeixi millor la cera, que es posa a la base de la taula per millorar el lliscament. Els cants de la taula són afilats i d'acer, el que permet un major adherència quan, en girar, la taula es recolza exclusivament sobre un cant. A la part superior de la taula de snow és on es fixen els lligams i normalment solen tenir dibuixos i dissenys.

Les principals diferències entre una taula de surf de neu i una altra són:

Longitud - Des taules per a nens de tot just 120cm fins taules de curses de 215cm hi ha tota una varietat de mides que normalment es concentren en mesures des 140cm fins 165. No hi ha una manera exacta de saber quina és la més apropiada per a un ja que depèn de l'alçada del rider, del seu pes, de la seva experiència i del tipus de surf de neu que va a practicar principalment. Com més gran és una taula més estable serà a altes velocitats mentre que les taules petites són més maniobrables.

Amplada - L'amplada d'una taula es refereix al que mesura la taula al centre, on es col.loquen els lligams, ja que l'amplada del nose i del tail varien segons el sidecut. Les taules més amples proporcionen més estabilitat i les mesures varien entre els 30 cm d'algunes taules de freestyle i els 15cm de taules de surf de neu alpí.

Sidecut - La vora de la taula, vist des de dalt, es corba de tal manera que tant el nose com el tail són més amples que el centre de la taula. Aquesta corba es mesura en ràdio, que pot anar des 5m en una taula de nen fins als 17m d'una taula de carreres. En general el radi sol estar entre els 8-9 metres.

Flexió - La flexibilitat d'una taula de surf de neu afecta el seu ús i varia depenent tant del pes del rider com l'ús que vagi a donar-. En general, com més flexible sigui una taula més senzill serà girar però més inestable serà a altes velocitats. En general les taules de freestyle són més flexibles que la resta encara que això no és cert en tots els casos.
Us adjunto un video que us parla sobre la construcció d'una taula de snowboard: http://www.youtube.com/watch?v=gk52mrxWesw&feature=PlayList&p=A0E688D24F2B44C4&playnext_from=PL&playnext=1&index=32