INTRODUCCIÓ A LES TAULES DE SURF
Com ja haureu llegit a la presentació, un dels temes que es tractaran en aquest bloc són les taules de surf, ampliant temari en els materials, però primer de tot hem de tenir unes bases en els elements que les caracteritzen per a saber comprendre l’evolució que han patit i els motius. També farem una petita ullada als diferents tipus de taules que trobem, i les característiques anatòmiques ja que aquestes poden aportar molt diverses sensacions al ser surfejades.
MESURES D’UNA TAULA DE SURF I ALTRES FACTORS
Les mesures d’una taula de surf es basen en la seva longitud, l’amplada i el gruix d’aquesta. Les mesures internacionalment usades són les polsades i els peus. Així, una taula de 7’3” fa set peus i tres polsades. Sabent que un peu = 30,48 cm i una polsada = 2,54 cm, la taula mesura 221 cm. El mateix passa amb l’amplada i el gruix. Què ens aporta llavors que una taula sigui més o menys ample etc? Doncs bé, l’amplada ens ajudarà a tenir una major estabilitat sobre l’onada, al igual que la longitud d’aquesta. Un punt a favor és que la remada serà més afectiva ja que tenim una flotabilitat força considerable. El mateix passarà amb el gruix. Per tant, en un principi, si el surfista busca surfejar amb moviment lents i elegants seguint a la perfecció la paret de l’onada haurà d’utilitzar una taula sobretot d’una amplada i gruix considerables. Que sigui més llarga o curta dependrà de l’angle dels girs que es pretenguin fer. Per altra banda, una taula de poc gruix i amplada serà utilitzada per un surfing més radical, sota el meu parè força menys atractiu.
Juntament amb les mesures també trobem el que anomenem rocker, que correspon a la curvatura que pateix la taula des de la cua (tail) a la punta (nose). La funció del rocker és, una vegada més, aportar sensacions diferents a la vegada que, quan més curvatura, millor girarà la taula però amb més lentitud degut a la resistència que la curvatura fa sobre l’aigua, i viceversa. Així, en onades molt potents ens interessa un rocker pronunciat per poder controlar més el gir i en onades petites un rocker menys gran per tal d’aconseguir una major velocitat.
En una propera publicació acabarem de revisar l’anatomia de les taules amb les seves funcions per tal de més tard endinsar-nos en materials i evolució d’aquests.
Xavier Oñate Dellà.
Com ja haureu llegit a la presentació, un dels temes que es tractaran en aquest bloc són les taules de surf, ampliant temari en els materials, però primer de tot hem de tenir unes bases en els elements que les caracteritzen per a saber comprendre l’evolució que han patit i els motius. També farem una petita ullada als diferents tipus de taules que trobem, i les característiques anatòmiques ja que aquestes poden aportar molt diverses sensacions al ser surfejades.
MESURES D’UNA TAULA DE SURF I ALTRES FACTORS
Les mesures d’una taula de surf es basen en la seva longitud, l’amplada i el gruix d’aquesta. Les mesures internacionalment usades són les polsades i els peus. Així, una taula de 7’3” fa set peus i tres polsades. Sabent que un peu = 30,48 cm i una polsada = 2,54 cm, la taula mesura 221 cm. El mateix passa amb l’amplada i el gruix. Què ens aporta llavors que una taula sigui més o menys ample etc? Doncs bé, l’amplada ens ajudarà a tenir una major estabilitat sobre l’onada, al igual que la longitud d’aquesta. Un punt a favor és que la remada serà més afectiva ja que tenim una flotabilitat força considerable. El mateix passarà amb el gruix. Per tant, en un principi, si el surfista busca surfejar amb moviment lents i elegants seguint a la perfecció la paret de l’onada haurà d’utilitzar una taula sobretot d’una amplada i gruix considerables. Que sigui més llarga o curta dependrà de l’angle dels girs que es pretenguin fer. Per altra banda, una taula de poc gruix i amplada serà utilitzada per un surfing més radical, sota el meu parè força menys atractiu.
Juntament amb les mesures també trobem el que anomenem rocker, que correspon a la curvatura que pateix la taula des de la cua (tail) a la punta (nose). La funció del rocker és, una vegada més, aportar sensacions diferents a la vegada que, quan més curvatura, millor girarà la taula però amb més lentitud degut a la resistència que la curvatura fa sobre l’aigua, i viceversa. Així, en onades molt potents ens interessa un rocker pronunciat per poder controlar més el gir i en onades petites un rocker menys gran per tal d’aconseguir una major velocitat.
En una propera publicació acabarem de revisar l’anatomia de les taules amb les seves funcions per tal de més tard endinsar-nos en materials i evolució d’aquests.
Xavier Oñate Dellà.
Ens ha interessat molt tot el que heu escrit. Realment no sabíem que darrera una taula de surf hi havia tanta preparació i planificació.
ResponEliminaÉs un blog molt precís i com que ens interessa molt un esport com es el surf seguirem llegint les vostres publicacions.