CONTINUACIÓ ANATOMIA TAULES DE SURF

Com ja vam dir, en aquesta entrada treballarem la resta d’aspectes anatòmics de les taules de surf, centrant-nos en el que la majoria de surfistes li donen molta importància: el tail. Aquest que correspon a la cua de la taula, permet surfejar d’una manera directa un tipus d’onades o altres, sent alguns de major polivalència que altres.

Quadrada: Aquest tipus de tail ofereix bona maniobrabilitat, però és poc estable. Es sol utilitzar en onades de poc tamany.

Squash: Es como la cola quadrada però una mica més rodona, amb el que aconseguim major estabilitat a l’onada. Es la més estàndard.

Rodona: Cua en forma de semicercle que ofereix una bona adherència a l’ona. S’ usa per ones mitjanes i grans.

Fish: Aquesta forma de cua ofereix bona maniobrabilitat i adherència en ones petites i amb poca força.

Pintail: Cua en forma de bec, amb la que s’aconsegueix una bona adherència a l’ona però poca maniobrabilitat. Usada exclusivament en ones grans.

Característiques de les taules de longboard: materials

Aquí us expliquem com són aquest tipus de taules que permeten realitzar tot tipus d’acrobàcies i que “surfegen” l’asfalt. Com ja hem dit abans, primer volem introduir com són aquest tipus de taules per així després comprendre millor el perquè dels canvis en els materials i la seva evolució.
Els longboards són taules d’skate però més llargues i alguns cops més amples, a més de la diferència de forma que tenen. Perquè sigui considerat longboard ha de mesurar més o menys unes 35” a 56” aproximadament . Cal dir que aquestes mesures varien depenent dels materials usats per la seva fabricació, de la forma de la taula i de l’ús que li vulguem donar.
El material bàsic per aquests tipus de taules és la fusta, encara que últimament el bambú està prenent un paper important. Ara ens dedicarem a tractar la fusta.
De la fusta en podem obtenir dos rendiments: si li donem a la taula una certa concavitat i una mida considerable, podem aconseguir una taula que ens doni certa flexibilitat com a característica que fa més agradable el “carving” (Impulsar-se sense prendre contacte directe amb el terra, bombejant la taula). Per altra banda, si les taules tenen un laminat que en conjunt és més gruixut i ja no tenen concavitat (ja no tenen “flex”), aconseguirem una taula amb un punt de gravetat més baix i, com a conseqüència, una major estabilitat que ens facilitarà els “downhills” (Llargs descensos per carretera de gran pendent.)

Taules de snowboard

S'entén per planxa de neu (en anglès, snowboard) una planxa utilitzada per a practicar el descens sobre la neu (surf de neu) amb la peculiaritat que els dos peus van subjectats a la mateixa fusta i de manera lateral.

La majoria de les taules de snowboards estan construïdes amb un nucli de fusta laminat amb fibra de vidre. La part davantera de la taula (el "nose") està corbat cap amunt per a facilitar la superació de tot tipus d'obstacles a la neu. La part posterior de la taula (el "tail") pot des estar igual de corbada que la davantera fins a ser pràcticament plana depenent principalment del temps que vagi a anar algú amb el tail davant (anar a "switch"). La base de la taula (la part del surf de neu que toca la neu) està coberta amb un plàstic conegut com P-tex, tractat perquè absorbeixi millor la cera, que es posa a la base de la taula per millorar el lliscament. Els cants de la taula són afilats i d'acer, el que permet un major adherència quan, en girar, la taula es recolza exclusivament sobre un cant. A la part superior de la taula de snow és on es fixen els lligams i normalment solen tenir dibuixos i dissenys.

Les principals diferències entre una taula de surf de neu i una altra són:

Longitud - Des taules per a nens de tot just 120cm fins taules de curses de 215cm hi ha tota una varietat de mides que normalment es concentren en mesures des 140cm fins 165. No hi ha una manera exacta de saber quina és la més apropiada per a un ja que depèn de l'alçada del rider, del seu pes, de la seva experiència i del tipus de surf de neu que va a practicar principalment. Com més gran és una taula més estable serà a altes velocitats mentre que les taules petites són més maniobrables.

Amplada - L'amplada d'una taula es refereix al que mesura la taula al centre, on es col.loquen els lligams, ja que l'amplada del nose i del tail varien segons el sidecut. Les taules més amples proporcionen més estabilitat i les mesures varien entre els 30 cm d'algunes taules de freestyle i els 15cm de taules de surf de neu alpí.

Sidecut - La vora de la taula, vist des de dalt, es corba de tal manera que tant el nose com el tail són més amples que el centre de la taula. Aquesta corba es mesura en ràdio, que pot anar des 5m en una taula de nen fins als 17m d'una taula de carreres. En general el radi sol estar entre els 8-9 metres.

Flexió - La flexibilitat d'una taula de surf de neu afecta el seu ús i varia depenent tant del pes del rider com l'ús que vagi a donar-. En general, com més flexible sigui una taula més senzill serà girar però més inestable serà a altes velocitats. En general les taules de freestyle són més flexibles que la resta encara que això no és cert en tots els casos.

Us adjunto un video que us parla sobre la construcció d'una taula de snowboard: http://www.youtube.com/watch?v=gk52mrxWesw&feature=PlayList&p=A0E688D24F2B44C4&playnext_from=PL&playnext=1&index=32

Introducció a l'skateboarding

Introducció a l’skateboarding: elements bàsics d’una taula de skate.
Abans d’endinsar-se en el tema del skate, cal tenir una mica de coneixement sobre les seves parts bàsiques per tal de comprendre millor com funciona i l’evolució que ha patit des dels anys 50 fins ara. Si observem la fotografia, veurem que cada part ve senyalitzada amb un número.

El número 1 s’anomena “taula” o “fusta”, i és el principal element del skate i la seva funció bàsica és suportar el pes de la persona que hi va a sobre. Les característiques duna taula de skate són variades y confereixen diferències en l’ estabilitat, la maniobrabilitat y l’agilitat.

El número 2 és conegut tant en català com en castellà com “lija”. La seva superfície rugosa i aspre fa que la taula no se’n vagi de sota els peus de la persona quan es fa un salt i així permet una força d’adhesió perfecta per a l’skate. Un inconvenient que té la lija és que fa malbé les sabates en poc temps si se’n fa un ús diari.

El número 3 són els “eixos” i és el principal mecanisme de gir i maniobres que posseeix l’skate. Estan fets de aliatges de metalls, com per exemple el titani, ja que també és una part de l’skate que suporta el pes de la persona i té la necessitat d’ésser robust i resistent per tal de que no hi hagi problemes amb el gir.

El número 4 són les rodes i com tots ja sabreu és la part de l’skate que permet que es pugui rodar per sobre d’una superfície. Més endavant ja comentarem els canvis que hi ha hagut fins a arribar a aquest tipus de rodes i el seu material.

El número 5 és conegut com a “coixinets”. Es col·loquen entre la roda i el eix per tal que es produeixi un lliscament entre aquests i així es pugui moure l’skate.

El número 6 són els cargols i la seva funció principal és la de subjectar la taula als eixos.

Amb aquests coneixements ja es pot dir que es té una base mínima per a conèixer més a fons com funciona un skate i així poder comprendre coses més complexes sobre aquest tema i apreciar l’evolució que a sofert aquest objecte per arribar fins a on està ara.


Carlos Santiveri

ELEMENTS BÀSICS DE LES TAULES DE SURF

INTRODUCCIÓ A LES TAULES DE SURF


Com ja haureu llegit a la presentació, un dels temes que es tractaran en aquest bloc són les taules de surf, ampliant temari en els materials, però primer de tot hem de tenir unes bases en els elements que les caracteritzen per a saber comprendre l’evolució que han patit i els motius. També farem una petita ullada als diferents tipus de taules que trobem, i les característiques anatòmiques ja que aquestes poden aportar molt diverses sensacions al ser surfejades.

MESURES D’UNA TAULA DE SURF I ALTRES FACTORS

Les mesures d’una taula de surf es basen en la seva longitud, l’amplada i el gruix d’aquesta. Les mesures internacionalment usades són les polsades i els peus. Així, una taula de 7’3” fa set peus i tres polsades. Sabent que un peu = 30,48 cm i una polsada = 2,54 cm, la taula mesura 221 cm. El mateix passa amb l’amplada i el gruix. Què ens aporta llavors que una taula sigui més o menys ample etc? Doncs bé, l’amplada ens ajudarà a tenir una major estabilitat sobre l’onada, al igual que la longitud d’aquesta. Un punt a favor és que la remada serà més afectiva ja que tenim una flotabilitat força considerable. El mateix passarà amb el gruix. Per tant, en un principi, si el surfista busca surfejar amb moviment lents i elegants seguint a la perfecció la paret de l’onada haurà d’utilitzar una taula sobretot d’una amplada i gruix considerables. Que sigui més llarga o curta dependrà de l’angle dels girs que es pretenguin fer. Per altra banda, una taula de poc gruix i amplada serà utilitzada per un surfing més radical, sota el meu parè força menys atractiu.

Juntament amb les mesures també trobem el que anomenem rocker, que correspon a la curvatura que pateix la taula des de la cua (tail) a la punta (nose). La funció del rocker és, una vegada més, aportar sensacions diferents a la vegada que, quan més curvatura, millor girarà la taula però amb més lentitud degut a la resistència que la curvatura fa sobre l’aigua, i viceversa. Així, en onades molt potents ens interessa un rocker pronunciat per poder controlar més el gir i en onades petites un rocker menys gran per tal d’aconseguir una major velocitat.

En una propera publicació acabarem de revisar l’anatomia de les taules amb les seves funcions per tal de més tard endinsar-nos en materials i evolució d’aquests.




Xavier Oñate Dellà.